|
|
|
Diumenge, 26 de maig de 2013
|
|
|
Ascensió
Farmaciola
|
|
|
|
Un element escencial
Quan ens plantegem una expedició a l'Himalài la pregunta més difícil de contestar és què cal dur. De fet, hi ha algunes situacions que són les produïdes pel fred i per l’alçada i que d’alguna manera suposen un apartat específic. No obstant això, no cal oblidar que una expedició comporta un viatge de llarga durada i que en molts casos més del 50%-70% del temps total el passarem a cotes baixes o mitges ( fins a 5000 mts) i només una petita part del temps l’invertirem a alçades superiors a 6000 mts. (20% aprox.) Per tan la possibilitat de trobar-nos amb patologies banals del viatger és força més alta en freqüència, de totes maneres tots els problemes que ens trobarem a cotes baixes tindran un tractament més senzill i unes opcions d’evacuació molt millors mentre que res del que succeeixi als camps alts serà banal, ni tan sols un refredat.
És molt important pensar quina és la solució real que un metge pot aportar davant d’un problema concret en el decurs d’una expedició, els factors que condicionaran el que el problema es resolgui o no dependran, en primer lloc, de la preparació i perícia del metge per treballar en situacions poc favorables, de què hagi tingut l’encert suficient alhora de triar el seu equip mèdic de viatge i finalment de les possibilitats d’evacuació a un lloc mínimament preparat en el cas que no se li pugui donar solució. Un cop fetes aquestes petites reflexions ja va queda clara una cosa: la solució passa per evitar els problemes tan com es pugui.
|
|
|
|
Les primeres mesures preventives es fan a casa i ja que en general tenim coneixement de la nostra participació en l’expedició uns mesos abans hem de fer tots els possibles per aconseguir un estat de forma física adequat a l’esforç que haurem de realitzar, per l’entrenament no hi ha una formula vàlida per a tothom i en molts casos s’haurà de personalitzar. És altament recomanable fer una visita al dentista a fi de controlar possibles caries i corregir la nostra higiene bucal (un mal de queixal en el Camp 3 pot acabar amb les nostres aspiracions de fer cim). També s’ha de fer al menys una visita i millor dues al Dr. Sitjà del Centre de Medicina Esportiva de la Generalitat per què determini el nostra estat de forma bassal i si cal, la progressió aconseguida amb l’entrenament. No, no!! encara no hem acabat! ens queda un altra visita a fer, i és al Servei de Medicina Tropical i Atenció al Viatger situat a l’Hospital de Santa Caterina de Salt que ens recomanarà quines són les vacunes necessàries pel nostre viatge.
Finalment, com no tot és físic, haurem de fer un esforç de mentalització per el temps que estarem fora i en que haurem conviure amb els companys que hem triat pel viatge i molts d’altres que ens els anirem trobant pel camí. També haurem de ser capaços de controlar el nostre estat emocional com a conseqüència de la separació perllongada dels nostres per tal d’evitar caure en situacions de depressió, desànim i irritabilitat vers els altres.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
